PREMI SAMBORI

Ens fa molta il·lusió compartir una bona notícia amb tots vosaltres: l'Alba Feixes, de 5èC, ha guanyat el premi Sambori amb un conte molt bonic que tot seguit podeu llegir. 
Felicitats, Alba!

LAQUISUM MIMISUM

En un bosc, hi vivia un arbre una miqueta peculiar, anomenat Laquisum Mimisum.

La seva història va començar quan una nena amb una veu molt dolça va passar cantant pel bosc. Una nota li va caure a terra i els animals la van enterrar. Allà hi va florir un arbre musical. El seu fruit eren notes musicals. Al Laquisum li agradava molt la música i cada dia cantava cançons a tots els animals del bosc, i tots els animals se l´escoltaven molt contents i emocionats d´escoltar aquella música tan meravellosa. Al Laquisum no li agradava gens veure una cara trista, ell sempre deia: “qui està trist o enfadat es perd tot el que li passa al seu voltant”.

 Fins que un dia, un pit-roig li va dir:

-Laquisum, et porto males notícies! He vist un poble sense color! Ningú sap què és la música! Ningú canta, ningú balla, ningú riu!

El Laquisum es va posar molt trist perquè encara que no t’agradi la música, cantes, balles o l’escoltes. Així que va anunciar a tots els animals del bosc que pensessin alguna solució. Els ocells cada dia s’acostaven a veure Inelis                        (el poble) i cada dia portaven més males notícies. El Laquisum cada dia es posava més trist i encara no havien trobat cap solució per arreglar aquella desgràcia. El Laquisum va tenir una idea i va dir:

-Guineus, veniu cap aquí. Aneu a buscar l’animal més savi de tot el bosc i porteu-me’l.

Les guineus li van portar l’animal més savi del bosc. El LaquisumMimisum li va explicar tot al mussol Capsavi i ell va dir:

-Jo sóc molt intel·ligent, però les idees no se m’acudeixen d’avui per demà! Penso i penso  per  arribar a la resposta de l’enigma. Quan tingui la solució ja te la diré.

El Laquisum estava content per la col·laboració del Capsavi, però al mateix temps molt trist perquè havien passat molts mesos des que l’ocellet li havia portat la mala notícia. Un bon dia el Capsavi va anar a fer una visita al Laquisum. Quan el Laquisum el va veure es va pensar que li portava la solució, però malauradament només li havia anat a fer una visita.

-Hola Laquisum. Com estàs? - Li va preguntar el mussol.

-Bé, estic molt preocupat perquè encara no hem trobat cap solució. - Va respondre el Laquisum  amb cara de preocupació.

El Capsavi va dir:

-Què et sembla si fem una reunió amb tots els animals del bosc? El meu avi sempre deia “el millor treball és en equip”. D’allà sortiran un munt de respostes i segurament alguna valdrà per solucionar el problema.

-Tens tota la raó, Capsavi! Ara aviso tots els ocells perquè facin córrer la veu. Si vols, Capsavi, tu també pots ajudar als ocells.- Va contestar l’arbre molt content.

L’endemà al matí, tots els animals ja feien una rotllana entorn de l’arbre. D’aquella reunió van sortir moltes solucions. Hi havia un barrambori! Una mallerenga va demanar que fessin silenci i que hi havia torns per parlar. El verdum Cuallarga va dir:

-Què us sembla si un ocell li agafa una nota al Laquisum i un altre animal, que sàpiga enterrar molt bé, enterra la nota en un dels parcs d’Inelis. Si tots els animals posem un granet de sorra, això pot acabar amb la nostra victòria!

Al Laquisum i a tots els animals els hi va agradar molt aquella idea, així que ja podien parar de trencar-se el cap per trobar una solució. A aquells animals els hi sortia fum del cap! Però quan el Cuallarga va dir “cadernera” i “guineu” aquells animals es van posar contents i nerviosos per veure quins eren els animals escollits. Perquè ningú es cregués millor que ningú van fer un sorteig. Com que el Cuallarga va ser qui va trobar la solució, tenia l’honor de posar l’ala dins la capsa feta amb troncs per treure els afortunats. Els afortunats van ser la cadernera Pirripí i la guineu Llampec. Un parell de dies després els dos animals van emprendre el viatge. El Pirripí li va agafar un fruit al LaquisumMimisum i es va acomiadar de tots. El Laquisum va desitjar molta sort als dos animals, igual que van fer tots els altres animals de bosc. Quan els dos animals van arribar a Inelis i van trobar el lloc apropiat per fer la feina, van començar a treballar. Els habitants d’Inelis se’ls miraven sense cap expressió a la cara. Quan els animals van acabar la seva feina van tornar al bosc. Tothom els hi va preguntar com havia anat, si havien trobat algun perill... El Laquisum  va estar molt agraït i va dir “gràcies” a tots els animals. Dos mesos després un pit-roig li va dir al Laquisum que el poble ja tenia color, tothom cantava!  El Laquisum estava molt content perquè a Inelis hi regnava la música i la felicitat!