Vam investigar la seva biografia i ens vam mirar les obres que té repartides per tot el món:
(Clicant sobre les fotos podreu veure les presentacions utilitzades a la classe.)
Ens vam fixar en com utilitzava les lletres.
Com que estàvem treballant les obres de teatre sobre la PAU, vam fer una recerca sobre com es deia PAU en altres idiomes i després vam jugar amb les lletres per fer creacions artístiques:
Com que estàvem treballant les obres de teatre sobre la PAU, vam fer una recerca sobre com es deia PAU en altres idiomes i després vam jugar amb les lletres per fer creacions artístiques:
Vam estudiar la tipografia que utilitza Plensa i vam reflexionar sobre la importància de la forma a l'hora d'emetre un missatge.
Vam observar imatges d'una exposició on hi ha siluetes de persones que es confonen amb els visitants. També vam veure que cada silueta oferia un pensament.
Nosaltres vam jugar a dibuixar siluetes en moviment i escriure pensaments sobre la pau. Després, per grups, vam triar la silueta que més ens agradava i el pensament preferit. També vam escollir una persona del grup per ser el model que dibuixaríem.
Va ser un procés laboriós de diverses sessions de plàstica.
Al final el resultat va ser impactant per a tots els companys de l'escola que jugaven a amagar o imitar els gestos de les siluetes que es trobaven al vestíbul i escampades pels passadissos.
Val a dir que sense el suport del senyor Albert no ens n'hauríem pas sortit. Ell és qui ens va ajudar a tallar de manera precisa els enormes personatges. Moltes gràcies!!!
Ara, Plensa ja era un personatge molt familiar per a tots.
Vam estudiar les seves cares tan reflexives i relaxades. Després de mirar-les detingudament, vam imitar l'expressió de tranquil·litat, ens vam estudiar el propi rostre per saber com érem en aquesta actitud i finalment ens vam modelar amb fang.
Un dia, un pare de l'escola, el Jordi, va veure les nostres obres i ens va donar una gran notícia: a casa seva tenia una obra de Plensa!
Ens va convidar a conèixer-la i ens la va deixar alguns dies.
Consistia en la capsa que embolcallava una edició preciosa de Llibre de meravelles de Ramon Llull. Vam observar detingudament l'obra, vam poder mirar el llibre i comentar les magnífiques il·lustracions... Una nova experiència que ens brindava Jaume Plensa! Gràcies, Jordi!
Semblava que ja no podíem tenir més sorpreses, però llavors vam anar a la Cantània. Dies abans, alguns havíem vist per la televisió o als diaris que Jaume Plensa tenia unes grans escultures al Palau de la Música. No ens ho vam pensar dues vegades: després de l'emoció de patinar i cantar, malgrat la pluja, vam anar a conèixer la Carmela, l'enorme escultura d'expressió reflexiva i serena que s'assembla a les nostres escultures.
I, ara, alguns nens i nenes han visitat alguns llocs on Plensa té obres, com Andorra. Tots contemplem amb interès l'obra d'aquest artista que tant ens ha emocionat.
Potser hem contribuït al que Jaume Plensa defineix com escutura:
“Vaig adonar-me que l’escultura era exactament allò, un lloc on reposar, un lloc quiet que ens permet de refer-nos quan tot al nostre voltant es belluga”
Potser hem contribuït al que Jaume Plensa defineix com escutura:
“Vaig adonar-me que l’escultura era exactament allò, un lloc on reposar, un lloc quiet que ens permet de refer-nos quan tot al nostre voltant es belluga”
